Castell de Santueri
Mallorca

Opus Spicatum

A molts indrets del Castell de Santueri es veuen, per la part interior de la murada, trams fets amb Opus Spicatum ─terme llatí que significa obra en forma d'espiga, o d'espiga de blat─. És un tipus de construcció utilitzada especialment en temps romans i medievals. Consta de pedra tallada posada en un patró en forma d'espiga. 

La seva aplicació en murs de càrrega, com és sovint el cas del Castell de Santueri, és inherentment dèbil, ja que els angles oblics dels elements tendeixen a obrir-se horitzontalment sota la compressió.

De vegades el terme opus spicatum s'utilitza com a sinònim de l'opus piscatum, o d'espina de peix, molt similar.

Alguns historiadors sostenen que com a tècnica constructiva desapareix a partir del segle X i no torna a aparèixer fins a principis del segle XIII, vençuda l’heretgia càtara, en aquells llocs on s’havia sofert la repressió creuada contra els càtars. A Santueri, se sosté que els seus castellans Guillem Borda i Guillem Durfort descendien de famílies càtares, i que és possible que aquest enigmàtic Opus Spicatum no sigui més que un caprici d’aquests castellans, que hagueren de viure les grans reformes i reconstruccions del castell durant el segle XIV. Vid. [Ref. 27]

 Opus Spicatum

En muchos lugares del Castillo de Santueri se ven, en la parte interior de la muralla, tramos hechos con Opus spicatum ─término latino que significa obra en forma de espiga, o de espiga de trigo─ . Es un tipo de construcción utilizada especialmente en tiempos romanos y medievales. Consta de piedras talladas dispuestas en un patrón en forma de espiga.

Su aplicación en muros de carga, como es a menudo el caso del Castillo de Santueri, es inherentemente débil, ya que los ángulos oblicuos de los elementos tienden a abrirse horizontalmente bajo la compresión.

A veces el término opus spicatum utiliza como sinónimo del opus piscatum, o de espina de pescado, muy similar.

Algunos historiadores sostienen que como técnica constructiva desaparece a partir del siglo X y no vuelve a aparecer hasta principios del siglo XIII, vencida la herejía cátara, en aquellos lugares donde se había sufrido la represión cruzada contra los cátaros. En cuanto al Castilllo de Santueri, se sostiene que sus castellanos Guillem Borda y Guillem Durfort descendían de familias cátaras, y que es posible que este enigmático 
opus spicatum no sea más que un capricho de estos castellanos, que tuvieron que vivir las grandes reformas y reconstrucciones del castillo durante el siglo XIV. Vid. [Ref . 27]

Opus Spicatum

In many parts of the Santueri Castle, in the inside face of the walls, we can observe parts made ​​of Opus spicatum ─a Latin term meaning work in the form of spike or spike of wheat─ . It's a particular type of construction used in Roman times and the Middle Ages. It consists of cutted stones set in a in the form of spike pattern.

Its application in load-bearing walls, as is often the case of Santueri Castle, is inherently weak because the oblique angles of the elements tend to open up horizontally under compression.

Sometimes the term 
opus spicatum is used as a synonym of opus piscatum or herringbone, very similar.

Some historians argue that, as a construction technique, disappear from the tenth century and do not reappear until the early thirteenth century, once  defeated the Cathar heresy, in those places where it had been suffered repression crusade against the Cathars. In the Santueri Castle, hold that their governors Guillem Borda and Guillem Durfort descended from Cathar families, and it is possible that this enigmatic opus spicatum is  just a whim of those governors who had lived the major reforms and reconstruction of the castle during the fourteenth century. [ Ref. 27 ]