Castell de Santueri
Mallorca
 

Plafó A: Accés al Castell, Porta Tronera i Cos de Guàrdia 


 

  • El recorregut fins a l'interior del Castell de Santueri es realitza a través de dos trams: el primer d'ells està compost per dos murs perpendiculars amb una sèrie d'espitlleres (obertures rectangulars llarges i estretes practicades als murs) i presenta línies de pedra alineades mitjançant Opus Spicatum, antiga tècnica constructiva d'origen romà, dita així per ser en forma d'espiga de blat, molt usada en època medieval cristiana i islàmica. Aquest tram finalitza amb un arc de mig punt dotat d'una reixa; després del seu pas, ens introduïm en el segon tram.
  • En el segon tram, a l'esquerra, trobem més espitlleres i enfront, la magnífica Torre de l'Homenatge; a la dreta,  les restes de la primera muralla, també amb  espitlleres, que ens condueix fins a la façana principal i la porta tronera del castell.  Noteu com les espitlleres foren orientades estratègicament per cobrir amb arcs o ballestes  les probables zones d'atac.  Es creu que el primer tram estaria tancat formant una torre. Aquesta part del castell fou consolidada el 2011.
  • A la façana principal, mirant cap a dalt, es poden observar les restes del matacà, un dels elements defensius més importants del recinte, que consistia en una estructura amb forma de parapet, probablement de pedra, o potser de fusta, sustentada sobre mènsules separades entre si. Els espais entre les mènsules eren aprofitats per atacar l'enemic, amb pedres o líquids, un cop aquest es trobava al peu de la muralla i no es podia aconseguir amb altres sistemes defensius. És més, la sèrie de mènsules en el mur de la façana que es conserven  sembla indicar l'existència de tot un matacà corregut en aquesta zona que continuava a l'exterior de la torre de l'Homenatge. El seu material exacte (pedra, fusta, o ambdós) no està clar.
  • La porta tronera que dóna accés a l'interior del castell es troba composta per dos arcs, un de posterior de mig punt  restaurat l'any 2011, i un anterior, de tipologia apuntada, que actua en la part superior com un parapet. Junts creen una variant de matacà anomenada porta "buhedera", ja que com s'observa en aixecar la vista, l'espai buit que hi ha entre tots dos arcs servia per defensar verticalment l'accés a la porta d'entrada al castell.
  • Travessats els arcs de l'entrada ens trobem amb un vestíbul cobert amb volta de canó que dóna pas a l'interior del castell.  A la seva esquerra, es situa una estança que podria correspondre amb el cos de guàrdia que controlaria l'accés al recinte. S'hi accedeix a través d'un arc de mig punt i un portal de llinda.
 

 

A. Acceso, Puerta Tronera y Cuerpo de Guardia

 

 

  • El recorrido hasta el interior del Castillo de Santueri se realiza a través de dos tramos: el primero de ellos está compuesto por dos muros perpendiculares, con una serie de aspilleras (aberturas largas y estrechas practicadas en los muros para disparar) y líneas de piedra alineadas mediante Opus Spicatum, antigua técnica constructiva de origen romano, llamada así por ser en forma de espiga de trigo, muy usada en época medieval cristiana e islámica. Este tramo finaliza en un arco de medio punto provisto de una reja; tras su paso, nos introducimos en el segundo. 
  • En el segundo tramo, a la izquierda, podemos ver más aspilleras y al frente, la magnífica Torre del Homenaje; a la derecha encontramos los restos de la primera muralla, también con sus aspilleras,  llegando hasta la fachada principal y la puerta tronera del castillo. Nótese como las aspilleras fueron orientadas estratégicamente para cubrir con arcos o ballestas las probables zonas de ataque. Se cree que el primer tramo estaría cerrado formando una torre. Esta zona fue consolidada y reconstruida en 2011.
  • En la fachada principal, mirando hacia arriba, se pueden observar los restos del matacán, uno de los elementos defensivos más importantes del recinto, que consistía en una estructura en forma de parapeto, probablemente de piedra, o quizá de madera, sustentada sobre ménsulas separadas entre sí. Los espacios entre las ménsulas eran aprovechados para atacar al enemigo, con piedras o líquidos, una vez éste se encontraba al pie de la muralla y no se podía conseguir con otros sistemas defensivos. Es más, la serie de ménsulas en el muro de la fachada que se conservan parece indicar la existencia de todo un matacán corrido en esta zona que continuaba en el exterior de la torre circular. El material exacto del que estaba hecho (piedra, madera, o ambos) no está claro.
  • La puerta tronera que da acceso al interior del castillo está compuesta por dos arcos, uno posterior de medio punto también restaurado en el año 2011, y uno anterior, de tipología apuntada, que actúa en la parte superior como un parapeto. Juntos crean una variante de matacán llamada puerta buhedera, ya que como se observa al levantar la vista, el espacio vacío que hay entre ambos arcos servía para defender verticalmente el acceso a la puerta de entrada al castillo. 
  • Atravesados los arcos de la entrada nos encontramos con un vestíbulo cubierto con una bóveda de cañón que da paso al interior del castillo. A su izquierda se sitúa una estancia que podría corresponder con el cuerpo de guardia que controlaría el acceso al recinto. Se accede a la estancia a través de un arco de medio punto y un portal adintelado.
 

A: Access to the Castle, Embrasure door and Guardhouse


The itinerary to the interior of the Santueri castle is via two sections: the first one is composed of two perpendicular walls with a series of loopholes (that is, the long and narrow rectangular openings in the walls to shoot) and stone lines aligned by Opus Spicatum, an ancient construction technique of Roman origin, —since it's shaped a wheat spike—, very used in medieval Christian and Islamic periods. This section ends in a rounded arch with an iron grate; after its passage we found the second section, and,  to the left, also a series of loopholes;  at right we found the remains of the first rampart, with some loopholes, that leads to the main front and to the castle's embrasure door. 

Note that loopholes were oriented strategically to cover the probable areas of attack, using  bows and arrows. This space has been consolidated recently. Also, it is believed that the first section probably  was closed, forming a tower.

In the main front, looking upwards, you can see the remains of the machicolation, one of the most important defensive elements of the castle, which consisted of a parapet-shaped structure, probably of stone —but perhaps made of wood— supported on brackets apart. The spaces between the brackets were utilized to attack with stones or liquids to enemy, once he was at the foot of the wall, and could not be reached by other defensive systems. The series of preserved brackets on the façade wall suggest the existence of an entire machicolation run in this zone, continuing in the outside of the Homage tower (see point B, next). As we mentioned, its exact material —stone or wood, or both— is not well determined.

The embrasure door, giving access to the interior of the castle, is composed of two archs, one of half point, at back, recently restored in 2011, and a previous one, of ojival typology, acting on the top as a parapet. Together they create a variant of machicolation called "overhead machicolation door'', because, as can be seen by looking up the empty space between the two arches, it served to defend vertically the access to the castle's entrance.

Once crossed the input archs we find a hall, covered with a barrel vault that leads into the castle. To his left there is a room that could correspond to the guard that controlled access to the site. This room is accessed through an arch and a linteled  doorway.

01249